Micropobles : solidaritat veïnal contra problemes de mobilitat / text i fotos: Clara Julià
Julià, Clara


En: Revista de Girona. Girona, núm. 341 (novembre-desembre 2023), p. 22-25 : il. (Reportatge) 

L'Opció del sindicalisme agraria catòlic : Jaume Rosich i Bassa (Pals, 1881 - la Bisbal d'Empordà, 1953) / Gerard Buxeda i Mamoral, text
Buxeda i Majoral, Gerard


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 278 (maig-juny 2013), p. 54-57 : il. (Història) 

La Tragèdia de cal Pere Llarg, una novel.la quasi oblidada / Marta Pascual
Pascual, Marta


En: Revista de Girona. Girona. Any 53, núm. 241 (març-abril 2007), p. 44-47 : il. (Lletres) 
Notes.

La Serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur / David Pavón
Pavón Gamero, David


En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 68-73: il. (Dossier) 

La Gent gran, la vida que torna



En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 213 (juliol-agost 2002), p. 58-89 : il. (Dossier) 

Conté: La Gent gran, la vida que torna / Jordi Dalmau ; Aprendre al llarg de tota la vida / Rosa Ma. Falgàs ; El voluntariat i la gent gran / Francesc Compte ; La dona en el col·lectiu de la gent gran / Maria Roca ; El diàleg intergeneracional en el si familiar / Jordi Rustullet ; Fer-nos vells / Joaquim Jubert i Gruart ; Una experiència d'atenció a la gent gran / Cristina Franco, Pilar Monreal Bosch, Antoni Vilà i Mancebo, Jaume Angelats i Morató ; Les hores fan el ple als casals gironins / Jordi Dalmau.

Ruïna, runes, runa : natura i models culturals a la Catalunya rural / Jaume Franquesa
Franquesa, Jaume


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 31 (January 2024), 10 p.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i català.

Durant el darrer mig segle, el món rural català ha estat transformat per una sèrie de processos -industrialització, urbanització, consolidació d'una economia lligada al lleure, èxode rural, crisi de l'agricultura familiar- que han deixat una empremta profunda tant al seu territori com en la consciència dels seus habitants. Inspirant-se en els treballs d'Ann Laura Stoler i Gastón Gordillo sobre la ruïna i les runes, i prenent com a base diversos treballs etnogràfics recents, aquest article cerca les traces de dislocació que aquestes transformacions econòmiques han deixat en el paisatge de l'Alt Pirineu i de la Terra Alta. L'objectiu d'aquest exercici és doble. D'una banda, posar en qüestió la tem-poralitat triomfant encarnada en les narratives de la modernització i el creixement econòmic. De l'altra, indagar com aquestes traces ens parlen de la pervivència de modes de vida i maneres de concebre la natura i el territori -allò que anomeno "models culturals"- lligats a una economia agrària de base pagesa.

Alguns aspectes sobre l'entorn sòcio-econòmic dels torroellencs del primer terç del segle XIV / Frédéric Bayet
Bayet, Fréderic


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1995) , p. 47-57 : il.
Notes.

"Campesinismo" torroellense / escribe Antonio Pastor Foraster
Pastor Foraster, Antonio


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1950) , 1 p. : il.

Patrimonis rurals : reconeixement i perspectives / Ignasi Aldomà Buixadé, Josep Ramon Mòdol Ratés, Montserrat Guerrero Lladós ; amb la col·laboració de Ramon Morell Rossell
Aldomà i Buixadé, Ignasi


Lleida : Fundació del Món Rural, 2017
151 p. : il. col. ; 30 cm
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788469736241

Un primer treball de reconeixement del valos del patrimoni de la Catalunya rural. El que representen per a la societat actual i, en conseqüència, les perspectives de divulgació, ordenació i aprofitament que suponen.

Visualitzant els missatges del patrimoni en pedra seca / David Gallardo i Capsada
Gallardo i Capsada, David


En: 141832 II Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans. [Torroella de Montgrí] : Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània, 2005. p. 59-64

Projecte Museu Etnogràfic Rural d'Arquitectura Popular a Sant Fruitós de Bages / Jaume Plans i Maestra
Plans i Maestra, Jaume


En: 141832 II Trobada d'estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països Catalans. [Torroella de Montgrí] : Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània, 2005. p. 37-52

L'Evolució del paisatge rural al municipi de Torroella de Montgrí segles XVIII-XIX-XX / Marta Ministral i Masgrau
Ministral i Masgrau, Marta


1985
57 p., relligat ; 30 cm
Text mecanoscrit.

Masos i masovers [Enregistrament de vídeo] / realització: Jordi Bellapart amb la col·laboració de Josep Serra i Narcís Arbusé



[Torroella de Montgrí] : Museu de la Mediterrània, [2008]
1 disc òptic (DVD) (ca. 45 min) : so, col. (Pal)

Reflexiones de un cura rural / Ernesto Zaragoza Pascual
Zaragoza i Pascual, Ernest


Sant Feliu de Guíxols : [l'autor], 2003
204 p. ; 21 cm

La Pubiotomia en la pràctica rural / pel Dr. Lluís Tomàs i Rodó
Tomás i Rodó, Lluís


[S.l.] : [s.n.], 1931
54 p. : il. ; 25 cm
Conferència inaugural de la XXXIII Assemblea Anual celebrada, el 19 de setembre de 1930, a Sant Feliu de Guíxols. A la part superior de la portada: Col·legi de Metges de la Província de Girona.

El Metge rural a la postguerra : [catàleg de l'exposició] : Sant Feliu de Guíxols i la Vall d'Aro : home i tècnica enfront d'una realitat deprimida : col·lecció Martí Casals i Echegaray / [textos:] Benet Julià, [et al.]



Sant Feliu de Guíxols : Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Museu d'Història, 2003
62 p. : il. ; 21 cm
ISBN 8493226327

Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.

Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.

Població, riquesa i treball en una parròquia rural a la baixa edat mitjana (Llagostera, c. 1460-1490) / Lluís Sales Favà
Sales i Fava, Lluís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi analitza les formes de treball i les fonts de renda en una comunitat rural a la darreria del segle XV. Ho fa mitjançant la descripció de diferents activitats agropecuàries i menestrals que tenien lloc al terme de Llagostera. Les principals fonts documentals que hi són emprades són les actes del notari i els registres de la cort jurisdiccional d'abast local. A la vegada, s'hi descriu l'impost sobre la renda (o redelme), instrument fiscal a mans de la comunitat local i que tenia com a objectiu gravar la totalitat de la riquesa produïda al terme.

Estudi comparatiu d'uns capbreus de Boadella dels anys 1321 i 1695 / M. Dolors Padrós i Fulladosa
Padrós i Fulladosa, M. Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 157-176 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Poca cosa s'ha publicat del llogarret de Boadella d'Empordà, no obstant això es conserven un bon nombre de documents que ens donen una idea de l'evolució d'aquest petit nucli rural durant la seva història, que és un reflex de la història del nostre país. Aquests capbreus del segle catorzè, inèdits, ens fan una foto molt real de com era aquesta petita societat rural feudal, amb uns complicats mecanismes per posseir i compartir la terra que perduraren en el temps. També ens parlen de Ramon Vilamarí, senyor directe de molta part d'aquest terme. Aquests Vilamarí varen ser durant més de tres segles els senyors, o senyores, del lloc. En els capbreus de 1695, el castell, terme i lloc de Boadella ha canviat de senyor, però encara hi trobem arrels feudals.